Crítica de la setmana: Aquells meravellosos '80!

Hi ha un no sé què a les pel·lícules dels anys 80 que les revaloritza amb el pas del temps. I potser en la seva època no varen ser considerades una gran cosa però avui dia desprenen una radiació encantadora que els fan entranyables als ulls de l'espectador actual.

I què serà? Simple nostàlgia que transforma als nostres ulls allò que potser en el seu dia no va impactar?

Reflexionem un segon, i fem potser una ràpida comparativa:

• Si ens referim als efectes especials, l'artesania que es duia a terme als 80 (El cap de l'Alien era una titella!) a part de ser una feinada espectacular que remetia encara a les últimes cuetades de l'aparell teatral, transmetia un una entranyabilitat que s'ha canviat per la fredor, i a vegades l'obvitorietat, dels programes d'ordinador que creen aquesta ficció, indiscutiblement més espectacular, però falta aquell "art", aquella manualitat tan especial.
• Atrezzo: ostres! Spectrums amb les encegadores i lletges lletres verdes sobre pantalla negra! Ara són imatges que floten sobre una superfície de vidre i que es mouen amb les mans. Ho sento molt, però en la nostra infància vàrem ser molt feliços amb aquells primers ordinadors, però encara no hem tastat aquesta nova tecnologia, que sembla, per tant, increïble! I aquells telèfons enormes! Que serien els tataravis dels "smartphones" d'avui dia! O cotxes atrotinats sense aire condicionat, amb el radiocassette a tota llet! I sobretot: cigarrets amunt i avall!!!
• Decoració i escenaris: era meravellós veure les cases amb els mobles gegants, i la decoració recargolada i "pastelosa" amb els gerros plens de flors roses i vermelles, o les oficines sense finestres, els típics bars d'stripers gastades o les comissaries de policia ràncies sense recursos, amb les prostitutes de fons protestant i els sorolls dels telèfons sonant constantment...
• Vestuari i maquillatge: Hombreres on sou? Sempre fa gràcia veure com el cardat era pentinat indiscutible per a les femelles, ja fossin dures empresàries a "Working Girl" o valentes tinents en una nau espacial com la Ripley. I les camises hawaianes, i... les ulleres que avui dia llueixen els hipsters com si fossin una novetat.
• La música: no és comparable... Volem tornar als 80! Amb "The Eye of the Tiger", "Let the river on", "Hot Blodded"...

 De fet, això es podria allargar durant pàgines i pàgines però el cas és que des de La Tetera es vol reivindicar, o almenys fer un homenatge al cinema d'abans. Fer-lo vibrar durant aquestes línies... Perquè va ser un període d'influència, de bones històries i d'una manera de fer peculiar, artesanal, però que va deixar empremta en diverses generacions.

Fa poc es va fer un remake de "Destino Final", que tothom sap que és la segona intervenció de l'ex-predident Pujol al cinema més coneguda, que es titula "Total Rekall". No perdeu el temps veient-la, serà un temps perdut en el que us passareu l'estona escridassant al capsigrany que va tenir l'ocurrència de reinterpretar una història tan arrelada als '80, i tan única a la seva manera. De debó: serà un temps que mai podreu recuperar i no podreu tornar a trenta anys enrere.

Dedicat a la Isabel Laso, que em va donar aquest esperit cinèfil i crític.