"La Tetera. Ebullició Cultural" apareix amb la voluntat de compartir notícies, reflexions, creacions i les totes les possibles aportacions relacionades amb el món cultural, en especial de les Arts Escèniques. Benvinguts/des, comença el xup-xup!

dilluns, 10 de març del 2014

Crítica Total I

Pot resultar excessivament freak tot el que escriuré ara, però tenint en compte la climatologia hivernal (aquest any no massa) i els successius refredats/grips que han acompanyat a La Tetera aquests dies, s'ha arribat a una sobresaturació audiovisual que requereix una crítica múltiple, o, imitant aquells meravellosos títols dels nineties una "CRÍTICA TOTAL". Segurament, us riureu al veure que es comenten pel·lícules o sèries que fa mil anys que existeixen, però sempre cal confiar en què vindrà aquell espectador despistat que descobrirà algun regal inesperat, o per contrari, que s'allunyarà de la mala premsa.
Per on començar?

Sèries: Mad Men

File:Mad Men season 5 cast photo.jpg
Sí, és cert queva ser estrenada el juliol de 2007 i que deu fer anys i panys que la gent la segueix, i que aquest 2014 finalitzarà amb una setena temporada. Doncs bé, Mad Men ha estat un descobirment sorprenentment enganxant. Ja no sé si tant per la història (avís a navegants: a algú li pot semblar una mica culebrot) o per l'estètica, o per la bona realització... No ho sé, però enganxa de debó, tant, que entre esternuts i mocositats del cap de setmana una s'ha ventilat tres temporades senceres! El que més m'agrada: l'estilisme i el realisme de l'època, sense que sigui una lliçó d'història, una, que va néixer als 80's es sent com si formés part de l'època. Compte als sensibles al masclisme, però sobretot als ex-fumadors i als que tinguin simpatia per l'alcohol!


Pel·lícules: (No us penseu que tinc una vida tan ociosa, repeteixo: estar tancada a casa en ple furor viral fa que una s'enganxi al sofà i vulgui deixar la seva ment viatjant junt amb les pel·lícules):

1. Gravity
Del 2013, protagonitzada per Sandra Bullock i George Clooney (es crea expectativa oi?) i escrita, dirigida i produïda per Alfonso Cuarón, aquesta és una pel·lícula de ciència-ficció que relata la història de tres astronautes (Paul Sharma és el tercer en un petit paper) que arrel d'un incident amb un satèl·lit rus (aquests comunistes sempre donant pel sac, voluntàriament o involuntàriament) es troben desamparats enmig de l'espai. Bé, no diré res més perquè qualsevol cosa que escrigui ja desvetllarà tota la pel·lícula, ja que, sempre des de la meva humil opinió, aquesta li manca tot argument per tant, és recomanable per a l'espectador que es deixi guiar per l'angoixa magnífica que es crea i que oblidi el sentit de la història. Ben realitzada però pobra de contingut.

2. El Quinto Poder

3. Good Bye Lenin
Tendra i arxiconegudíssima història protagonitzada per un joveníssim Daniel Brühl. Per a mi va ser un gran descobriment i a tothom qui no l'hagi vist, se la recomano amb tota la meva ànima. No us la deixeu perdre!!!

  


4. Thor 2
Deixem-ho en què va ser una relliscada... Bastant millor que la primera, això sí... I què voleu que us digui, de tant en tant veure un xicotàs com el Chris Hemsworth mola, oi? :P














5. Rebobine por favor
Tendra història, ben construïda, inesperada però sobretot diferent! Trobem un Jack Black que ens té a les acostumades històries d'histriònica comèdia que en aquesta ocasió és coprotagonista per explicar una bonica història d'un vell vídeoclub que intenta mantenir-se a mentre el temps i la teconologia avancen. De cop, després d'un estrany incident, han de recuperar tots els vells clàssics que estaven en VHS per tal de complir amb les seves obligacions amb els clients de tota la vida, i és en aquest punt que s'inicia la hil·larant seqüència de disbarats.



6. Sombras Tenebrosas

Una altra història de Tim Burton amb els seus dos entranyables actors Johnny Deep i Helena Bonham-Carter. Però ben lluny dels clàssics com Pesadilla antes de Navidad o La Novia Cadáver, o sobretot Big Fish, en aquesta ocasió ens presenta una comedieta que està bé, "timburtoniana" a la manera clàssica, correcta però ja està. Ni impressiona ni deixa d'impressionar. Està bé per una estona avorrida i si no es veu... No passa res...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada